Redacció

Projectes de redacció publicats

Associació de municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU)

El 2021 l’AMTU va fer 20 anys i ho va celebrar amb un llibre on s’explica la trajectòria de l’entitat des de l’inici fins a l’actualitat. Per aquest motiu, em van encomanar la redacció del contingut del llibre conjuntament amb els companys de Lidera Comunicació, que es van encarregar de la part gràfica i de maquetació.

El Tormento de Wulfreth

Wulfreth, un pianista turmentat pels seus fantasmes, i la ballarina Silke, són els protagonistes d’aquest relat amb la naturalesa bucòlica i els sentiments intensos i desbordats com a rerefons. El relat va ser el guanyador del concurs organitzat per l’editorial Tinta Púrpura Ediciones amb el tema de l’sturm und drang alemany. Va ser publicat en l’antologia Tormenta e Ímpetu. Una antologia Sturm und Drang que podeu trobar en aquest enllaç.

Redacció - Sturm und Drang

La luna llena ocultaba su rostro triste detrás de las nubes que enmarañaban un cielo sin estrellas. A lo lejos parecía oírse el aullido de una manada de lobos, pero la lluvia intensa de primavera sofocaba cualquier ruido para adueñarse del sonido de la noche. Un cuervo, posado en la gruesa rama del roble que presidia el jardín, se resguardaba de la lluvia bajo el denso follaje del árbol mientras miraba por la ventana del palacete medio dormido. Un rayo quebró la bóveda nocturna en mil pedazos e iluminó el interior del salón. Wulfreth, sentado en el taburete de terciopelo rojo cereza después de tanto tiempo, dejaba que sus manos de dedos largos se deslizaran por encima de las teclas de un piano de cola negro del que emergían sonidos lúgubres y llenos de dolor.

El tormento de Wulfreth

Narranación

La revista de relats i contes il·lustrats Narranación ha publicat uns quants relats meus.
Jinn. Relat sobre la relació malaltissa d’un jove estudiant de teatre i una noia misteriosa que el converteix en el seu esclau sexual (Narranación V).
Silenci de fusta. L’Àgata va perdre la veu de ben petita i per això ha après a comunicar-se a través de titelles de fusta que construeix ella mateixa i que expressen les seves emocions (Narranación IV).
Frankesntein. Es tracta d’un article escrit a dues mans sobre Mary Shelley i la seva obra cabdal en motiu del 200 aniversari de la seva publicació (Narranación III).
El tren de la bruixa. A la fira, una nena puja al clàssic tren de la bruixa sense saber exactament on la portaran les vies (Narranación II).

Redacció - Narranación

A l’habitació, dreta al costat de la finestra amb el llum apagat, observava la lluna. Silenciosa com ella, era la seva millor amiga i hi parlava cada nit amb els signes, sense titelles ni artificis, només ella, nua i senzilla. Era amb l’única amb qui s’atrevia a fer-ho. Li confessava els seus sentiments més amagats, les pors, les angoixes, i la lluna li corresponia amb el seu silenci còmplice. Va mirar dins la tassa de te fumejant, i quan el satèl·lit nocturn s’hi va reflectir, l’Àgata se’l va veure a glopets. La mare sempre li deia que si es bevia una tassa de te de lluna no es sentiria mai sola.

Silenci de fusta

Va de cine

Durant una temporada vaig escriure ressenyes sobre cinema al web d’Infoanoia. Hi parlo d’anime, del Batman, de la moderna Blade Runner, entre d’altres. Podeu llegir-les aquí.
Per altra banda, al web Luces de Sala sobre cinema i festivals hi tinc una secció de cine català. Actualment el web està en stand by, però hi vaig escriure ressenyes sobre els Premis Gaudí, el Festival Zoom o l’adaptació cinematogràfica d’Incerta Glòria.

Tens una idea al cap però no trobes la manera de plasmar-la? O potser necessites una opinió crítica sobre un text?