Sobre mi
Perquè em conegueu una mica
Què he estudiat?
Us explico quatre coses sobre mi. En la meva època d’estudiant, més o menys cap al pleistocè tardà, després de fer un infructuós passeig pel batxillerat científic (anava per biòloga, ha!), vaig encaminar-me cap a les lletres pures. Un cop passat el tràngol i encetant el període universitari, primer vaig flirtejar amb la idea de fer periodisme, però no n’estava convençuda. Després d’analitzar-me, em vaig adonar de què m’agradava realment: escriure, llegir… La llengua. Ara sí.
Així doncs, vaig fer la carrera de Filologia catalana a la UB amb professors que em van marcar, per bé i per mal (deixo al vostre criteri decidir cap a quina banda cau cadascú), com en Jordi Llovet, la Lola Badia, en Jaume Coll o la Neus Nogué. I quines sortides té això, ser profe? L’eterna pregunta. A mi, això de la docència no m’entusiasma, m’agrada més posar-me davant dels papers. Per això vaig continuar els estudis amb el Màster d’assessorament lingüístic, serveis editorials i política lingüística. L’objectiu era enfocar-me professionalment als serveis lingüístics. Vaja, que volia ser correctora, i aquest màster em va donar les claus per a ser-ho.
Més endavant, i en un altre ordre de coses, vaig fer un curs d’Edició d’ebooks i revistes digitals (malgrat que sóc una entusiasta del paper; i dels diacrítics). Gràcies a això ara em puc fer aquest lloc web, amb més o menys fortuna, però amb tota la bona voluntat del món. El curs em va servir per familiaritzar-me amb l’HTML i no tenir un atac de pànic quan veig l’editor del WordPress.
Per últim, i com a curiositat, vaig fer quatre cursos d’extensió universitària sobre literatura nòrdica medieval, les sagues islandeses, abans que els víkings es posessin de moda. Una casualitat em va fer topar amb el cartell que anunciava el primer curs, i m’hi vaig llençar de cap. Van ser quatre cursos en quatre anys, i no recordo haver anat mai amb tanta il·lusió i ganes a classe.
Què he escrit?
Si la correcció és una de les potes que em sustenta, l’altra (amb una cama no es camina, em diu sempre el meu pare) és la redacció. En aquest sentit, escric des que tinc us de raó. Sempre m’he decantat pels contes, relats breus en prosa, al voltant de la literatura de gènere: fantasia, terror i ciència-ficció. Al terror m’hi va introduir, és clar, Stephen King. Després Poe i Lovecraft es van convertir en els meus referents. Amb la fantasia, tres quarts del mateix: Tolkien; qui, sinó? Amb la ciència-ficció coixejo, m’hi he posat de més gran i encara estic decidint si Philip K. Dick m’agrada o no l’entenc en absolut. Així doncs, gràcies a la meva santíssima trinitat particular, escric relats sobre temes fantàstics i de terror que m’han valgut uns quants reconeixements en diversos concursos literaris.
El 2014 em vaig animar a autoeditar-me un recull de contes amb els relats d’adolescència. El vaig titular Entre llums i ombres i no, no el trobareu ni a Amazon (no compreu llibres per Amazon, maleïts!) ni enlloc. Va ser una tirada curta, i millor que fos així. Però l’experiència em va servir per sentir-me editora per uns dies i comprendre que l’edició d’un llibre és una cosa molt més complexa.
Actualment, estic embarcada en una aventura de fantasia èpica que vaig començar fa qui sap quan, i que encara no he acabat. No en vull dir novel·la perquè em fa vertigen parlar d’un concepte tan extens, però al pas que vaig potser es converteix en una novel·la curta, o un conte llarg. Ja ho veurem. I per altra banda, tinc entre mans un projecte de ciència-ficció que no sé on anirà a parar perquè tinc la sensació que m’he ficat en un jardí. Però estic motivada per tots dos, o sigui que seguiré escrivint!
Altres saraus
La meva passió per la llengua m’ha fet apuntar-me a cursos i tallers de tota mena relacionats amb la redacció i en els quals he conegut gent meravellosa amb qui hem format grups d’escriptura molt enriquidors. Per altra banda, també em va donar una temporada per escriure ressenyes cinematogràfiques, com ja sabreu si heu fet un tomb per la web. En aquest sentit, vaig participar de manera activa alguns anys amb passi de premsa al Festival de ficció televisiva Zoom; ara només hi vaig com a espectadora. I parlant de cinema, un dels meus relats ha servit per fer el guió d’un curtmetratge de gènere fantàstic, que actualment està en fase de recerca de finançament.
Per últim, però no per això menys important (perdoneu-me el tòpic!) formo part del grup d’escriptura Scriptorium des de finals del 2017. Aquest grup heterogeni de bohemis vividors d’escriptors de tots els registres ens trobem un cop per setmana per debatre sobre els textos que escrivim. És una escola d’escriptura on tots aprenem de tots i d’on surten idees de projectes participatius com ara jams d’escriptura, kahoots literaris, recitals de poesia i altres esdeveniments culturals.
Treballem plegats?
